La pela és la pela

Ja la tenim aquí. Després d’anys de rumors, des del passat 1 d’octubre la Generalitat farà pagar els rescats de muntanya que es considerin “motivats per imprudències”. I que és el que es considera una imprudència? Doncs la Generalitat “cobrarà els rescats a la muntanya que s'hagin de fer en zones assenyalades com a perilloses, o bé si les persones salvades no duen l'equipament adequat o si qui sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats”. Val a dir que aquestes consideracions es faran “a posteriori” i que els bombers –simples treballadors- no discutiran al peu de l’helicòpter si han de salvar al boletaire o l’excursionista, però ens agradaria saber qui decidirà els motius que són “objectivament justificats”. Serà un buròcrata des del seu despatx? S’haurà de fer una inspecció de la zona? De veritat es volen assenyalar –tasca impossible- totes les zones dels Pirineus potencialment perilloses? Segons dades de la FEEC (http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5007), de les més de 80.000 actuacions dels bombers durant el 2008 només 330 van ser rescats a la muntanya, cosa que es tradueix en un 0,41% de les actuacions dels bombers. Quina lògica té, doncs, pagar uns rescats que representen una despesa mínima comparada amb altres despeses de l’administració catalana? (Fixem-nos sinó en els útils informes encarregats per la Generalitat i que darrerament han sortit a la llum!) A més, no paguem ja els federats una taxa anual que inclou els rescats? Potser rebaixant els preus augmentaria el nombre de federats a la FEEC i serien les asseguradores (no l’administració o els muntanyencs) les que paguessin el preu dels rescats. Catalunya és un país amb una tradició muntanyenca centenària, que continua sent un planter d’alpinistes de primer nivell i una potència mundial en les competicions de muntanya. La seguretat ha de passar per la potenciació de la formació i les ajudes a les entitats que arreu del territori treballem per difondre el patrimoni que significa la muntanya, però no per posar la por al cos –sota amenaça de multa- dels milers de persones que cada setmana surten de casa per gaudir del magnífic país que tenim.